Aquesta setmana ja hem explicat en antena els diferents concerts que desde el far del sud hem pogut cobrir. Però encara quedava el concert estrella del divendres 16 de març. Entre 5.000 i 6.000 persones (segons diferents fonts) vam poder gaudir del concert de Fito&fitipaldis al pavelló olímpic de Reus. (Per a mi va ser un plaer ja que sóc seguidor de Fito des de la seva etapa a "Platero y tú"). Un concert que comensava amb “Los Zódiacs”, que ja van preparar al públic per al que benia después. Dos hores on Fito es va explaiar amb el repertori de la seva carrera en solitari i una versió acústica de “Mari Madalenas” del seu anterir grup, els “Platero y tú”.
Es curiós com a evolucionat la gent que seguéix aquest cantant. On abans tot eren gent amb pels llargs, xaquetes de cuir…ara eren adolescents, pares de família amb els nens, antics “rokers”, i com no, no podien faltar els fumetes. Segur que molts d’ells no s’identifiquen amb la filosofia de la seva música, i de ben segur que no saben que volen dir les lletres, però aquest basc a sabut encarrilar una carrera en solitari col·leccionant discs de platí arribant a tot tipus de públic, això si, amb un muntatge a l’americana.
Molts dels que eren allí podien recordar la seva actuació a Xerta, amb “Platero y tú”, i surtia molt a la conversa l’estrany que se’ls feia estar allí amb aquell públic. Les coses cambien i evolucionen.
Estan a una de le barres, que ocupaven els dos laterals del pavelló, vaig poder sentir un comentari que hem va anar perfecte per a corroborar la meva teoria. Una noia de uns 18-19 anys li diu a la seva amiga (tot amb un to “super-guay”): “ui, vas en bambes? que extrany, no sabia que tenies aquesta roba!” i l’altra amiga li contesta “ dons com volies que vinges al concert de fito?, no veus que no pega?”. I la conversa va seguir, però m’estalvio de continuar explicant-la.
Però tonant al concert, el públic va desfruitar i cantar totes les cançons, sols es van deixar de cantar “Mari madalenas”, on algú si k la anava cantant, però ja era algun bell seguidor de Platero, o no tan bell perque jo també la vaig cantar i me van preguntar que de qui era aquella cançó। Però be, no es pot saber tot!। De ben segur que jo no en cantaria ni una a un concert de algún OT.
Es curiós com a evolucionat la gent que seguéix aquest cantant. On abans tot eren gent amb pels llargs, xaquetes de cuir…ara eren adolescents, pares de família amb els nens, antics “rokers”, i com no, no podien faltar els fumetes. Segur que molts d’ells no s’identifiquen amb la filosofia de la seva música, i de ben segur que no saben que volen dir les lletres, però aquest basc a sabut encarrilar una carrera en solitari col·leccionant discs de platí arribant a tot tipus de públic, això si, amb un muntatge a l’americana.
Molts dels que eren allí podien recordar la seva actuació a Xerta, amb “Platero y tú”, i surtia molt a la conversa l’estrany que se’ls feia estar allí amb aquell públic. Les coses cambien i evolucionen.
Estan a una de le barres, que ocupaven els dos laterals del pavelló, vaig poder sentir un comentari que hem va anar perfecte per a corroborar la meva teoria. Una noia de uns 18-19 anys li diu a la seva amiga (tot amb un to “super-guay”): “ui, vas en bambes? que extrany, no sabia que tenies aquesta roba!” i l’altra amiga li contesta “ dons com volies que vinges al concert de fito?, no veus que no pega?”. I la conversa va seguir, però m’estalvio de continuar explicant-la.
Però tonant al concert, el públic va desfruitar i cantar totes les cançons, sols es van deixar de cantar “Mari madalenas”, on algú si k la anava cantant, però ja era algun bell seguidor de Platero, o no tan bell perque jo també la vaig cantar i me van preguntar que de qui era aquella cançó। Però be, no es pot saber tot!। De ben segur que jo no en cantaria ni una a un concert de algún OT.
Albert melero। "El far del sud"
