Anit mirant el futbol, la final entre l’Espanyol i el Sevilla, no puc recordar les vegades que vaig riure a costa dels reporters d’aquesta cadena tan imparcial, Antena 3. El partit va ser molt bo, d’aquells que encara que no t’agradi el futbol et distreu. Però a part del partit, hi van haver una sèrie d’anècdotes seguides que m’agradaria comentar.
El cas és que els locutors d'Antena 3 que retransmetien la final, "Nuestra gran final", com van anomenar al matx, van ignorar repetidament les càmeres que enfocaven el nou primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, ni un comentari, com si fos un aficionat més, ara si, es desfeien en elogis cada cop que apareixia el príncep Felip, el "padrazo de España”.
També vaig intentar contar les vegades que el “J.J. aquell” dia “España”, però hem vaig descomptar als 10 minuts de retransmissió. Ho trobo molt fort, “que si España eso, España aquello, los Españoles, España vibra, todos los epañoles,...”, va haver un moment en que els seus companys ja passaven d’ell. I el que hem va fer més gràcia, atenció!: Hi ha moments en que canta, es com si passessin un partit dels anys 50 o 60, en Matias Prats pare, (ara entonant) “aqui tenemos nuestra gran final, la final española, donde dos equipos españoles se disputan esta gran final, mirad los aficionados españoles como vibran...” i per a que seguir. En fi, que hi ha coses que no canvien. Que trist.
Però el millor estava per arribar: els penals. Com va descriure la porteria on es tiraven els penals? ATENCIÓ: els seus companys van dir que seria la poteria que estaven els aficionats de l’Espanyol, a la dreta de les pantalles. Fins aquí res, tot correcte. Arriva J.J. i diu: “Para que nos entendamos, donde hace 5 años Zidane marcó aquel gol que todos recordamos, en la final de la Champions de bolea desde fuera del área”. I se va fer un vuit... Jo ja no sabia on fincar-me, però vaig posar a riure.
En fi, això es la realitat, jo men ric, però que podem fer més? A si, ja ho se: TANQUEU LA TELE I OBRIU ELS ULLS!!!
El cas és que els locutors d'Antena 3 que retransmetien la final, "Nuestra gran final", com van anomenar al matx, van ignorar repetidament les càmeres que enfocaven el nou primer ministre escocès, l'independentista Alex Salmond, ni un comentari, com si fos un aficionat més, ara si, es desfeien en elogis cada cop que apareixia el príncep Felip, el "padrazo de España”.
També vaig intentar contar les vegades que el “J.J. aquell” dia “España”, però hem vaig descomptar als 10 minuts de retransmissió. Ho trobo molt fort, “que si España eso, España aquello, los Españoles, España vibra, todos los epañoles,...”, va haver un moment en que els seus companys ja passaven d’ell. I el que hem va fer més gràcia, atenció!: Hi ha moments en que canta, es com si passessin un partit dels anys 50 o 60, en Matias Prats pare, (ara entonant) “aqui tenemos nuestra gran final, la final española, donde dos equipos españoles se disputan esta gran final, mirad los aficionados españoles como vibran...” i per a que seguir. En fi, que hi ha coses que no canvien. Que trist.
Però el millor estava per arribar: els penals. Com va descriure la porteria on es tiraven els penals? ATENCIÓ: els seus companys van dir que seria la poteria que estaven els aficionats de l’Espanyol, a la dreta de les pantalles. Fins aquí res, tot correcte. Arriva J.J. i diu: “Para que nos entendamos, donde hace 5 años Zidane marcó aquel gol que todos recordamos, en la final de la Champions de bolea desde fuera del área”. I se va fer un vuit... Jo ja no sabia on fincar-me, però vaig posar a riure.
En fi, això es la realitat, jo men ric, però que podem fer més? A si, ja ho se: TANQUEU LA TELE I OBRIU ELS ULLS!!!
